CONCERT SOLIDARI

El proper dijous 31 de gener, tindrà lloc el CONCERT SOLIDARI que organitzem Addim juntament amb Timbuktu Music Project, amb el lema: POSA EL TEU GRANET D'ARRÒS.

L'objectiu del mateix és recaptar fons per poder comprar aliments bàsics a Mali i fer-los arribar a les famílies més necessitades de la zona nord del país, afectada per la situació política que es viu des del mes de març de 2012.

En el concert participarà la Cisko Band, un grup de música inspirat en el flok africà. Els seus integrants toquen intruments tradicionals com el djembé, el balafon, la kora, l'arpa mandinga de 22 cordes, el llaüt i el contrabaix.

I també, Dorban,un grup de música de pop-rock català. En aquesta entrevista es defineixen com a aptes per a tots els públics, però amb un punt de contundència en algunes frases de guitarra i trucs de bateria que ens apropen més a estils més "heavys", així que power-pop-rock no ho acaba de definir del tot malament.

El concert s'ubicarà a la SALA VIVALDI del C/ Llançà número 5, a les 20hores.      

La venda d'entrades anticipada, a 10 euros, es podrà fer a través dels vostres contactes Addim ( truqueu-los!!!), i als PUNTS DE VENDA OFICIALS a:
La botiga Farafina, al C/ Amargós 10 bis baixos
La teteria Salterio, al C/ Sant Domènech del Call número 4
Clínica dental Rocamora a Passeig de Fabra i Puig 34, baixos

La venda a taquilla serà a 12 euros.

Seria genial que en féssiu difusió a través del facebook, hem publicat l'esdeveniment, només cal que dir que assistiu, convideu a altres amics i/o el compartiu amb altres grups o al vostre perfil.


Aquí us deixem una petita mostra de la música que toquen aquests dos fantàstics grups musicals:

         Cisko Band  tocant el 17 de juny de 2012 a la Festa Major del casc antic

Vídeo clip de Dorban del 2010.

EMERGÈNCIA A L'ORFENAT DE NIONO

Fa uns dies enviàvem una news als nostres socis, col·laboradors, amics i simpatitzants, informant-los de la situació crítica en la que es troba l'orfenat de Niono amb el que alguns de vosaltres teniu una relació especial.

A conseqüència de la situació política al país, l'orfenat de Niono - que es troba prop de la zona limítrof del conflicte - es troba en un moment molt difícil per poder tenir la cura adequada dels nens i nenes que té al seu càrrec. La llet, els cereals, l'arròs, els bolquers, el pa...escassegen i els cuidadors tenen seriosos problemes per mantenir els infants en òptimes condicions de salut.


És per això que vam fer una crida per demanar aportacions "extres" que hem afegit al que hem anat recaptant amb la campanya de nadal, que com ja us vam anunciar, és precisament per poder portar arròs i altres aliments bàsics a les poblacions del nord del país.
La crida va tenir èxit, i hem rebut aportacions individuals (a dia d'avui) per valor de 700 euros.
que ja vam fer arribar la setmana passada i  amb els que han  pogut comprar llet per a nadons, cereals, bolquers.
 El cost d'aquests productes a Mali és molt elevat, i la situació no es troba en vies de millora, així que

          CONTINUEN NECESSITANT el nostre ajut!!!!!

La nostra previsió és de fer un nou enviament a principis de gener 2013 amb tot el que haguem obtingut de la campanya de Nadal i amb les vostres noves generoses aportacions!!!

Us passem un petit reportatge gràfic de l'arribada dels aliments a l'orfenat.

Us animem a que continueu fent aportacions en la mesura que us sigui possible i col·laborant en les diferents propostes que us fem arribar.....en el proper post us parlarem del CONCERT SOLIDARI del 31 de gener!!!

Us passem el número de compte d'Addim pels que pugueu col·laborar: Caixa Penedès
0487-1000-37-2000129259

La campanya de Nadal d'ADDIM

      JA HEM ENGEGAT LA CAMPANYA DE          NADAL 2012-2013!!!

Enguany, com ja és habitual per aquestes dates, podem en marxa la nostra CAMPANYA de NADAL.
En aquesta ocasió destinarem la recaptació a la compra d'un dels aliments bàsics: l' ARRÒS, que farem arribar als nens i nenes del nord de Mali.
Aquest any la sequera ha estat força greu a la zona, i les collites no han estat bones. A més, com sabeu, s'afegeix el problema de l'ocupació del nord del país pels islamistes radicals que han implantat la llei islàmica i han condicionat migracions de gran part de la població.
L'objectiu de la  RUTA DE L'ARRÒS és fer arribar quant més arròs millor a les poblacions de Segou, Niono ( on es troba un orfenat que alguns "coneixeu" bé), i finalment, Timbuktú.

Aquesta campanya la farem conjuntament amb l'ONG Timbuktu Music Project. La novetat d'aquest any és un concert solidari en el que predominarà la música de Mali. MOLT AVIAT us donarem més informació sobre la data i el lloc!!!!

I, com altres anys, us proposem participar amb nosaltres amb el ja clàssic número de loteria de Nadal d'Addim pel dia 22 de desembre. Aquest anys juguem al número 52.771. Les butlletes són de 2.5 euros, dels quals es juguen 2 euros i es fa una aportació de 50 cèntims per a la compra i repartiment de l'arròs.
També podeu col·laborar amb la compra dels calendaris Addim del 2013. Aquest any hem dissenyat de sobretaula i també de paret, a un preu de 4 euros.
Una altra forma de participar en la campanya és enduent-vos una de les GUARDIOLES d'Addim i col·locar-les en el vostre lloc de treball, la vostra botiga, al club, al centre cívic, a l'escola, al bar on aneu a prendre cafè cada dia...

Esperem que pugueu treballar amb nosaltres amb alguna d'aquestes modalitats i així, TOTS JUNTS, aconseguir el nostre objectiu, ja que la vida actualment al nord de Mali, no és gens fàcil.
Ens podeu trucar i enviar un mail per fer-nos la comanda, i buscarem la forma de fer-vos-la arribar.
També podeu passar per la Clinica Dental Rocamora (Passeig Fabra i Puig 34, baixos, en horari de 9 a 20:30 hores de dilluns a dijous i divendres i dissabtes de 9 a 14hores).

      US ESPEREM!! MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!!!

         

TALLER: Ensenyances africanes sobre l'amor i l'amistat

institut gestaltVerdi, 94, bajos - 08012 Barcelona - Tel.93 237 28 15 - Fax 93 217 87 80 - www.institutgestalt.com - ig@institutgestalt.com

ÚNICO TALLER EN ESPAÑA

SOBONFU SOMÉ

ENSEÑANZAS AFRICANAS SOBRE EL AMOR Y LA AMISTAD

(Rituales africanos de validez universal)

17 y 18 DE NOVIEMBRE en BARCELONA

Sesión informativa: 16 de noviembre a las 20 h.

[Aforo limitado por la capacidad de la sala. No es necesario reservar. El día 16 no se garantiza que queden plazas para el taller del 17 y 18, y se recomienda inscribirse previamente.]

ENSEÑANZAS AFRICANAS SOBRE EL AMOR Y LA AMISTAD.

Una oportunidad orientada a descubrir, explorar y experimentar la presencia y la importancia de los rituales para el desarrollo de vínculos saludables y el equilibrio profundo con tus propósitos de vida.  Sobonfu recorre el mundo transmitiendo numerosas enseñanzas de la cosmología Dagara y la sabiduría ancestral de su tierra natal Burkina Faso, uno de los países más pobres del mundo en términos económicos pero más ricos en vida espiritual.

Imparte: Sobonfu Somé.

Fechas: 17 y 18 de noviembre (Sábado de 10 a 20 h. y domingo de 10 a 14 h.)
Precio: 185 €. 

Inscripciones online: clic aquí

Conferencia informativa gratuita: 16 de noviembre a las 20 h.

Más información: corporal@institutgestalt.com o en el teléfono 93 237 28 15.

Nota: este mail es sólo de información. Para cualquier consulta, puedes dirigirte a ig@institutgestalt.com

Actualitat a Mali: últimes notícies

Els líders de l'ECOWAS ( Economic Community of Western African States) es van reunir aquest passat cap de setmana a Abuja (Nigèria) i el dia 11/11 van publicar la següent resolució.
És interessant destacar que: "the initial six-month mandate of the Mission, wich expires on 17 Novembre 2012, vas extended by a further six months"
O sigui que encara cal esperar molt per veure l'inici de la resolució del conflicte. Fins la primavera, si més no.


Trobeu més informació a l'article de El País i al de El diario


AQUI trobareu un reportatge fotogràfic de l'UNICEF a l'Àfrica, per donar-li un altre color a tanta notícia política....

i un documental del mes d'agost sobre la situació actual a Mali

El mosaic de la DIVERSITAT

The golden rule, by Norman Rockwell (*)

Perquè no hi ha molts marrons aquí on vivim?, sento que em pregunta el meu fill.
No, no hi ha gaires aquí, just on nosaltres vivim. Haurem de voltar per Catalunya, per a que conegui la realitat. I això que ell viu en una relativa diversitat. Segons ell, ostenta el privilegi d'haver estat el "primer marró" de la seva classe. Bé, tot depèn de amb quins ulls es miri, de quin to de pell es comenci a considerar "marró". I sí és clar, res a veure amb altres llocs on la diversitat és molt més evident.

De petits, a infantil, els altres nens ni s'adonaven del color de la seva pell. Però es fan grans, i obren els ulls i les ments, i reben informació, no sempre impregnada d'equitat...Ara és diferent....ara comencen a sentir-se veus que pronuncien paraules que fan mal.

La realitat però, és aquesta, es miri com es miri, serà difícil....Només cal passejar-se per la web i trobar-se amb algunes petites investigacions sociològiques sobre el color de la pell i el racisme a Mèxic i Estats Units. 
Ens han deixat gelats. (Us els deixem penjats en una nova secció de "documentals que ens han agradat, impressionat, o deixat gelats"...com aquests. Genial si ens recomaneu els vostres per pujar-los també!)

Ja havíem parlat sobre Amin Maalouf, però val la pena tornar a presentar-vos les seves paraules, per lúcides i clarividents. Són aquestes les del seu discurs en rebre el Premio Príncipe de Asturias de las Letras, al 2010. 

El podeu veure i escoltar AQUÍ

De esta diversidad del mundo, de esta extraordinaria diversidad que es hoy en día caracterísitca de todas las sociedades humanas, todos cantamos a veces las albanzas; pero también nos hace padecer a todos a veces. Porque es manantial de riqueza par nuestros países, pero lo es también de tnesiones. Las naciones que se asientan en los cimientos de la diversidad étnica y la inmigración se hallan entre las más dinámicas del planeta,y basta con mirar la otra orillas del Átlantico para convencerse de ello. Pero a este dinamismo lo acompañan con frecuencia transtornos, discriminaciones, odio y violencia.

La diversidad en sí misma no es ni una bendición ni una maldición. Es sencillamente una realidad, algo de lo qe se puede dejar constancia. El mundo es un mosaico con incontables matices y nuestros países, nuestras provincias, nuestras ciudades irán siendo cada vez más a imagen y semejanza del mundo. Lo que importa no es saber si podremos vivir juntos pese a las diferencias de color, lengua o de creencias; lo que importa es saber cómo vivir juntos, cómo convertir nuestra diversidad en provecho y no en calamidad.

Vivir juntos no es aldo que les salga de dentro a los hombres; la reacción espontánea suele ser la de rechazar al otro. Para superar ese rechazo es precisa una labor prolongada de educación cívica. Hay que repetirles incansablemente a éstos y a aquellos que la identidad de un país no es una página en blanco, en la que se pueda escribir lo que sea, ni una página ya escrita e impresa. 
Es una página que estamos escribiendo; existe un patrimonio común - instituciones, valores, tradiciones, una forma de vivir- que todos y cada uno profesamos; pero también debemos todos sentirnos libre de aportarle nuestra contribusión a tenor de nuestors propios talentos y de nuestras propias sensibilidades. Asentar este mensaje en las mentes es hoy, desde mi punto de vista, tarea prioritaria de quienes pertenecen al ámbito de la cultura. 

La cultura no es un lujo que podamos permitirnos sólo en las épocas faustas. Su misión es formular las preguntas esenciales. ¿Quiénes somos? ¿A dónde vamos? ¿Qué pretendemos construir? ¿Qué sociedad?¿Qué civilización? ¿Y basadas en qué valores?¿Cómo usar los recursos gigantescos que nos brinda la ciencia?¿Cómo convertirlos en herrmientas de libertad y no de servidumbre? 
Este papel de la culturas es aún más crucial en épocas descarriadas. Y la nuestra es una época descarriada. Si nos descuidamos, este siglo recién empezado será un siglo de retroceso ético; lo digo con pena, pero no lo digo a la ligera. Será un siglo de progresos científicos y tecnolóficos, no cabe duda. Pero será también un siglo de retroceso ético. Se recrudecen las afirmaciones identitarias, violentas en muchísimas ocasiones y, en muchísimas ocasiones, retrógradas; se debilita la solidaridad entre naciones y dentro de las naciones; pierde fuelle el sueño europeo; se erosionan los valores democráticos; se recurre con excesiva frecuencia a las operaciones militares y a los estados de excepción....Abundan los síntomas.

Ante este retroceso incipiente, no tenemos derecho a resignarnos ni a cederle el paso a la desesperación . Hoy en día lo que honra a la literatura y lo que nos honra a todos  es el intento de entender las complejidades de nuestra época y de imaginar soluciones para que sea posible seguir viviendo en nuestro mundo. No tenemos un planeta de recambio, sólo tenemos esta veterana Tierra, y es deber nuestro protegerla y hacerla armoniosa y humana.



(*) The Golden Rule; Do onto others as you would have them do onto you. 
        Ho trobeu aquí
       

EL CURS ESCOLAR JA HA COMENÇAT A KOUTOBA

El passat 22 d’octubre  Addim va fer arribar a Koutoba  prop de 250 kg de material per abastir els 1200 kits escolars. També vam poder envia l'equipament bàsic per a totes les aules: calculadores, mapes, compassos, bolígrafs, llibretes, regles, guixos, plastidecors, llapis, i també pissarretes pels més menuts.

Un any més, és gràcies a tots vosaltres que aconseguim que 1200 nens i nenes de Koutoba també puguin anar a l’escola i així trencar amb la barreres de l’analfabetisme, que a Mali arriba al 72% a les zones rurals.
Estem també molt contents ja que el nou alumne que per mèrits propis ha aconseguit la plaça de la beca Addim 2013, ja ha iniciat els seus estudis sanitaris a Bamako, després d’assolir una molt bona puntuació en els exàmens oficials d'accés a la universitat.
Com ja us vam comunicar, aquest any canviarem l'estil d'apadrinament i per tal de millorar el seguiment i fer-lo més accessible i més proper, s'apadrinarà a una classe concreta, malgrat que els beneficis del mateix  repercuteixin d' igual manera en tots i cadascun dels nens. L'única diferència serà que la informació que rebreu serà la d'una aula concreta. D'aquesta manera pensem que podrem fer el seguiment de l’evolució dels projectes d'una forma més continua.

El control personalitzat de cada alumne és molt més dificultós donat que treballem en una zona molt remota, on l’accés amb cotxe no és viable en determinades èpoques de l'any, i l’accés telefònic, o via mail és, a dia d’avui, encara impossible.

Esperem que us agradi i podeu gaudir com nosaltres amb les noticies del dia a dia que els més petits de Koutoba ens faran arribar. Gràcies a ells, veurem el gran valor d’una petita acció, que sense vosaltres no podríem fer realitat.

En breu rebreu noves notícies sobre la campanya de Nadal que aquest any tindrà com a objectiu abastir amb aliments als nens i nenes afectats pel conflicte del Nord del país.
Molt aviat us comunicarem les diferents formes en les que podreu col·laborar.
Recordar-vos que durant tot l’any podeu anar fent donacions de material escolar, per tal d’anar preparant-lo pel proper curs.

Li diuen l'Afganistan de l'Àfrica occidental...

Durant  aquest últim més han passat ( i estan passant ) moltes coses a Mali.
Ja fa temps que li diuen l'Afganistan de l'Àfrica occidental. Diferents medis de comunicació s'han fet ressò de la implantació de la sharia al nord de Mali. Han publicat notícies a El País  i l'ABC. 
Parlen de la barbàrie, de la situació actual al nord de Mali, i del que s'hauria de fer.
Ens expliquen que estan reclutant nens NENS SOLDATS , tant el govern com l' insurgència, que al nord els yihadistes ja estan llestos per a la batalla i fan complir la llei islàmica.
Aquest article de El País transmet el desànim en el que s'ha convertit el dia a dia a Bamako.
Estava previst que el passat 4 d'octubre el Consell de Seguretat de l'ONU comencés el debat sobre la possible intervenció militar a Mali proposada per la CEDAO (Comunitat econòmica d'Estats d'Àfrica de l'Oest). Encara però, no han publicat res al respecte. 

Aquesta és una de les últimes notícies publicades sobre l'actualitat a Mali el passat 3 d'octubre.


Assaja Susan Sontag a Ante el dolor de los demás (*) sobre l'efecte que tenen sobre nosaltres, els espectadors, les imatges ( compte en obrir el link. És una imatge que fereix la sensibilitat ) com aquestes. És una imatge més? Una de tantes que continuen reafirmant-nos que és probable que la HUMANITAT mai aprengui? que sembla que mai no hàgim recorregut tot aquest llarg camí?  de que ens ha servit adonar-nos de les barbàries del passat?  

O sorgeix en nosaltres algun altre sentiment, apart de la nàusea indescriptible?

Continuen passant les mateixes bogeries, la mateixa violència, la mateixa inhumanitat, el terror, allò que sembla, a tots ulls, inacceptable. 

               No de cap manera, no pot tornar a passar. I passa

Tant de bo que molt aviat puguin tornar a          

                                 somriure com abans            

(*) Susan Sontag, Ante el dolor de los demás. Editorial Alfagura, 2000.
Nota: algunes de les paraules en negreta, dirigeixen directament a un link que aporta més informació en clicar-les. Per saber més i llegir els articles de la seva font original, només cal clicar la paraula determinada.

El poder de les paraules

Hi ha paraules que a alguns se'ls queden
enganxades en un espai indefinit entre la llengua i els incisius superiors.
Guerra, morts, robatori, crisi, rescat, atemptat contra els treballors...
En aquell misteriós i obscur espai es transformen miraculosament, i sorgeixen através dels llavis renovades, maquillades eufemísticament: intervenció externa en pro de la democràcia, efectes colaterals, apropiació indeguda, dificultats econòmiques, fons de liquiditat, retallades...

Defineix la RAE eufemisme com manifestación suave o decorosa de ideas cuya recta y franca expresión sería dura o malsonante.

Escriu Amin Maalouf a Un segle després de Beatrice: "...a un treballador el Sud instal·lat al Nord se l'anomena "immigrant", ara a un del Nord instal·lat al Sud se l'anomena "expatriat" 

i també  "...poques doctrines a través de la història han sabut desarrelar l'odi. La gran majoria s'han acontentat amb el simple fet de desviar-lo d'un objecte a un altre. Cap al no creient, l'estranger, l'apóstata, l'amo, l'esclau, el pare. Per descomptat que l'odi només l'anomenem així quan el veiem en els altres; el que habita en nosaltres adopta mil altres noms"

De vegades al meu fill li diuen "morenito", i perquè no negre? Els seus amics diuen que és marró, i també ell  s'autodenomina així. Ja sabem que els nens diuen sempre les coses tal com són. Jo, sovint, contagiada per la corrent eufemística de la societat, responc de la mateixa manera quan em pregunten: dic que és africà. Però en realitat ho és, no? Afrocatalà, millor. Negre, marró, africà???  Immigrant? expatriat?

Un reportatge del 30 minuts ens dóna la visió en primera persona. Per si no l''heu vist, i us  pot semblar interessant. I tu, d'on ets???


 

El color de la carn

El meu fill pintant un dibuix per a la mestra...mama, em passes el color carn, sisplis??? i jo: ????? quin color carn?. Ell em mira perplexe, i es reafirma: aquest     (assenyalant el color "carn" clàssic i tradicional, el de la població caucàsica europea), el, senyores i senyors, tataxan ta taxan, COLOR CARN.

Doncs sí, no importa que ell sigui marró, i per per tant la seva "carn" també ho sigui. El color carn és el color carn. El de tota la vida. Sense dubtes.
I jo: ah!! però, i la teva carn....que no és marró??? I ell, ah sí! és clar...( em mira rar). I jo: doncs? el color marró també és color carn, no? Sí, fa ell, sense ni immutar-se. I continua pintant.

I ...... una mica subrepticiament, vaig afegir a la carta dels Reis Mags, un parell de capses d'aquells colors de Lyra que ja us havíem comentat en un altre "post" anterior, i que, fàcilment podeu trobar a l'Abacus. No és que siguin estrictament fidels a la realitat..la seva propaganda resa així: El rostro del mundo tiene doce colores Si amas la diversidad del mundo, no te pierdas los superpasteles en madera hexagonal Color Giant Skin Tones. Ideados en doce variantes del color de la piel, los Color Giant Skin Tones te regalan unos hermosos retratos, con todos los matices de la tez. Pintados en transparente, disponibles en sobre de plástico). Com a mínim però, et donen altres 12 possiblitats a part del "carn clàssic" ;-)

I sí, Baltasar (no podia ser cap dels altres dos), molt amablement ens els va fer arribar amb una noteta que deia que eren per a l'escola...i nosaltres, obedients, els vam fer arribar formalment.
Si finalment Baltasar, va reeixir en el seu objectiu, ho desconec...Encara que ho dubto, a hores d'ara continuo sentint en boca del meu fill això del color carn-carn, aquell entre rosa-taronja-groc...així que crec que no vam triomfar, que hem d'insistir....una i altra vegada...que sí carn "blanca" caucàsica, que si carn "oliva" dels habitants de l'índic, que si carn "blat" del mediterrani oriental, que si carn "marró claret" d'Etiòpia del sud, que si carn "negre blavós" dels tuaregs...i així una llarga llista interminable....inacabable, com llarguíssima és la llista d'éssers humans...Potser se'ns acut entre tots alguna idea...un concurs de dibuix "multi-ètnic" a les nostres escoles? mmmmm??? alguna proposta????

Aquí us deixem una conferència de la Nina Jablonski al TED sobre el perquè de la diversitat del color de la pell en els humans, i també aquest article del blog de ciencia y humanismo que pensem que us pot resultar útil i interessant.

.

Llibres per saber-ne més

Mungo Park,

Viajes a las regiones interiores de África. Ediciones del Viento, 2008
També en anglès.
El podeu trobar a la llibreria Altaïr

Aquí  podeu trobar una ressenya

A finales del siglo XVIII, un joven cirujano escocés, Mungo Park, ofrece sus servicios a la African Association para trazas y estudiar el curso del río Níger. La Asociación lo acepta y así da comienzo una de las mayores aventuras que han tenido lugar en el interior de África. Park soporta unas condiciones extremadamente duras pero, gracias a su fortaleza física y a su fe en el buen fin de la expedición, consigue salvar la vida y regresar a Inglaterra, cuando ya todo el mundo lo daba por muerto. Lo que no logra es recorrer el Níger hasta el final y, por eso, casi diez años más tarde, decide regresar a intentarlo. Estos diarios, en los que describe con sencillez, y a veces con emoción, unos territorios hasta entonces inexplorados, se han convertido en uno de los clásicos fundamentales de la literatura de viajes.



Amin Maalouf, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010 (el seu discurs en la cerimònia d'entrega)
 
Lleó l'africà , 1986 Editorial PROA 

Considerada una de les millors novel·les històriques de tots els temps, Lleó l'Africà és l'autobiografia imaginària de Hassan Al-Wazzan, personatge del segle xvi, fill d'Europa i d'Àfrica, cosmopolita a mig camí d'Orient i d'Occident. Amb gran rigor històric, l'insigne Amin Maalouf situa l'acció en un temps del qual la Mediterrània era un escenari de grans  intercanvis, però també d'aferrissades lluites.

         

Ryszard Kapuscinski,  

Eben, Editorial Empúries

Ebano1998, Anagrama, Crónicas, Barcelona, 9ª edic. julio 2003, Trad. del polaco: Agata Orzeszek, pp.342, tit.Orig: Heban, Czytelnik, Varsovia, 1998

Aquí  teniu una ressenya de Jesús Acerete, de 2004. 
 Genial, una lliçó de periodisme. Un viatge per Àfrica de la mà d'un dels millors reporters que hi ha hagut. Ben escrit, informatiu, poètic a estones, i humanista. En Ryszard viatja per l'Àfrica com a reporter de l'agència de notícies poloneses. Una visió interessant tenint en compte que Polònia no ha estat mai un estat colonial, més aviat al contrari l'han envaït constantment. Imprescindible.

Amadou Hampate Ba 

Amkul·lel, el nen ful , 1996,Editorial límits,

Un dels esperits més brillants de l´Àfrica negra explica aquí, en llengua saborosa, senzilla, poètica i alhora plena d´humor, la seva formació tradicional -en una família de l´aristocràcia ful que ha marcat la història del seu país-, l´alcorànica -religió que va abraçar el seu pare- i també la que va rebre de l´escola francesa -implantada a les colònies per formar els futurs funcionaris i intel·lectuals. Amadou Hampâté Bâ va néixer el 1900 a Bandiagara, Mali.

Podeu llegir una mica d'història  de l'autor.

Pep Subirós,

Cita a Toumbuctu, 1996 Edicions Destino

Premi Josep Pla 1996
 Cita a Tombuctú és la història d'un amor ardent i tormentós, com tots els grans amors. La inesperada marxa de la Lisa, que abandona l'Andreu empesa pels seus somnis, ens portarà per un sorprenent viatge pel desert i per l'Àfrica occidental, cap a la mítica ciutat de Tombuctú. La novel·la juga amb diferents gèneres literaris -l'epistolar, el llibre de viatges, la crònica històrica...- i amb diverses veus narratives: la de la Lisa, que descobrirà dimensions ignorades de si mateixa mentre creua el Sàhara cap al sud; la de l'Andreu, que, amb un desig esperonat per la seva absència, la buscarà mentre s'endinsa pel curs del riu Níger cap al nord; la de l'Amadou, el guia natiu que acompanya l'Andreu i intenta desxifrar els estranys comportaments dels occidentals; la dels exploradors europeus que durant tot el segle passat arriscaren les seves vides per arribar a la misteriosa ciutat. Mitjançant aquesta combinació, Cita a Tombuctú ens submergeix alhora en l'itinerari vital i apassionat d'una intensa relació sentimental i en la permanent fascinació humana per descobrir el desconegut, per trencar els límits de la rutina i la quotidianitat, per construir nous mons.

En stand by. Incertesa o chi lo sà que passarà.

Stand by. Mali està en stand by. O això és el que semblaria per algunes notícies que ens arriben. A l'espera de la decisió de l'ONU  sobre la intervenció ( ingerència vs ajut) de les forces extrangeres. Les potències europees donen suport a aquesta intervenció, i la població de Mali però, no s'està de braços creuats i manifesten el seu malestar i la seva oposició, rebel·lant-se i enfrontant-se als islamistes, i també al govern, i com us deiem formant les milícies a  Mopti.

Pel que sembla, com acostuma a passar en aquestes situacions prebèliques, s'haurà d'esperar un temps

 ( qui sap quant ???) en un difícil equilibri entre el malestar de la població, els abusos dels islamistes radicals implantant la sharia que la població no desitja, els esforços (???) del govern pel diàleg i una sortida política al conflicte, l'arribada d'armes, les converses entre els diferents interessos dels païssos veïns, dels europeus, i com no d'USA.

Sí, Mali està lluny i a nosaltres ( als que llegim el blog ens importa), però desenganyem-nos, en aquest món globalitzat i amb l'ombra del terrorisme radical que, sembla/diuen que ens amenaça, Mali no està pas tant lluny, està aquí mateix, i el que passi allà per molt remot que sembli, pot afectar Europa.


                                      I plantejant,  la  Incertesa

La població civil en les milícies

 

La foto no tindria res d'especial sinó fos perquè són noies i nois vinguts de diferents parts del país, la majoria de l'ètnia songhay. S'estan allistant com a voluntaris al campament militar de Mopti, per lluitar amb la milícia malienne quan comenci la intervenció militar al Nord.

Copseu a la foto: hi ha nois i noies. Tots ells vestits amb roba esportiva, roba d'anar a jugar a pilota, amb sandàlies i sense cap mena d'arma.

Ahir a la nit vaig parlar amb el Tito ( el nostre representant, d'Addim, a Mali). La situació de moment respira una calma tensa.A Bamako la vida quotidiana es manté com sempre, només que en boca de tota la població el debat està obert, un sí a la intervenció extrangera o no?.....

No es parla d'una altra cosa al carrer: de la CEDAO, de l'arribada del president Traoré des de París, de moment sense incidents, del MNLA, del FLP, del Ganda Izo, d'Azawad. La capital tranquil·la, i les noticies repetint dia i nit, el nombre total de regions que té el país, incloses, és clar, Gao, Kidal, i Tombuctou

 

 

                                             Un Peuple, un But, un Foi.

Aquest és el crit, el lema nacional. i sembla que ara més que mai se sent arreu, una i altra vegada. Criden, criden, i reclamen la UNITAT.

Demanen constantment tot torni a ser com abans, units TOTS, sense discrepàncies entre els grups ètnics, 26 en total.

Tant de bo fos evitable això que sembla inevitable: la intervenció militar, en realitat, LA GUERRA.

Tot i que ara, pel que sembla,  ja no queda una altra, lluitar i defendre's. De moment sense armament. L'estan esperant. Ahir em deia el Tito,  això que llegiu en aquest article , que es comenta que estan arribant camions amb munició per lluitar contra el terrorisme.Arriben camions desde Burkina, desde Senegal, sense control. Tothom ho sap i tothom calla. Aixo es rumoreja.....no se sap del cert.

 

Esperem que si tot, com sembla, comença, aquests nois i noies portin alguna cosa més que unes sandàlies i un xandall.

 

 Eva Martínez, presidenta d'Addim.

 

Infame

Publica El País la primera lapidació a Mali. El motiu: una parella amb fills que convivia sense haver-se casat.
Continuem recomenant-vos diferents blogs i webs per poder estar informats i intentar entendre les aliances que s'estan donant entre les diferents parts implicades en el conflicte.
Ara els del FLN ( Front d'alliberament del nord) s'alien amb els islamistes per intentar fer fora els tuaregs independentistes (MNLA). I l'exèrcit s'alia amb els tuàregs per fer fora els islamistes, malgrat els tuàregs s'havessin aliat abans amb els islamistes per acoseguir la independència. Ens ho explica Jesús A. Nuñez al blog Extramundi de El País.
Abans s'escrivia poc sobre Mali. Ara, malauradament, hi ha força notícies per escriure.
Altres blogs que pensem que ens poden ser útils per intentar anar entenent la complicada situació:

El blog de Casa África (Africavive), el de africa-no-es-un-país ( El País ).
També ja des de Amnistía Internacional ja ens està posant sobre l'avís de les violacions sobre els DRETS HUMANS a Mali, cosa que malauradament passa sempre en quan un país entra en conflicte.

Totes les notícies des de l'inici del conflicte.
No s'auguren bons temps pel nostre estimat Mali, notícia ABC. 
Sembla que la GUERRA arriba.

Milicianos del Frente de Liberación del Norte se entrenan en Sevare, a 600 kilómetros al noreste de Bamako. / STAFF (REUTERS)

Si visiteu alguna pàgina, web, blog o notícia interessant, ens en podeu fer partícips enviant-nos algun comentari....quanta més informació, millor...

El Govern d'Espanya parla

El norte de Malí se ha convertido en una plataforma terrorista”, ha asegurado en una conferencia de prensa García-Margallo (Ministro de asuntos exteriores),que también ha anunciado que España apoyaría el despliegue de una fuerza militar de la Unión Africana y la Comunidad Económica de Estados del África Occidental (CEDEAO) en Malí con el fin de asegurar las instituciones en Bamako y “hacer frente a los grupos terroristas que se han adueñado del norte del país”. Esa operación depende de la autorización del Consejo de Seguridad de la ONU, que ya ha sido solicitada.

El Ejecutivo estaría dispuesto a "estudiar y prestar apoyo a dicha misión", para lo que sería "importante", ha afirmado el titular de Exteriores, contar con el respaldo de países vecinos como Argelia, Nigeria o Mauritania. "España se siente concernida y estará con sus aliados en apoyo a las fuerzas africanas", ha avanzado García-Margallo.

La notícia completa a El País, també al ara.cat

El president interí ha arribat ja a Bamako,  i hom aposta per la intervenció militar de la CEDAO per a l'alliberament del nord de Mali.
El Ministeri d'assumptes exteriors del govern espanyol recomana NO VIATJAR A MALI,  en una notícia  de rtve

Esperem que tot es resolgui favorablement per a tots els ciutadans i ciutadanes de Mali.