29 de novembre del 2015

Mali multicultural

Nelson Mandela, activista, polític i, sobretot, lluitador, va dir un cop “deixa que regni la llibertat. El sol mai es posa sobre un assoliment humà tan gloriós”. I és clar que en la diversitat resideix la riquesa cultural. 

Tuareg
I la riquesa cultural de Mali es infinita, ja que dins d’aquest territori conviuen nombroses ètnies amb les seves costums, llengües, hàbits i creences particulars.  El grup més important és el Bambara, que constitueix un 30% de la població. Són una societat principalment agrícola que no reconeix una autoritat política individual, sinó que les decisions es prenen en un concili entre els caps. Tot i que la majoria són musulmans, molts d’ells mantenen algunes de les tradicions més antigues com el culte als avantpassats. 

La ètnia Malinké es troba a la frontera entre Mali i Guinea. Cultiven el cotó i el cereal i crien bestiar. Hi ha una jerarquia molt clara, la noblesa la conformen els descendents d’una de les dinasties més antigues del món a la que va pertànyer Soundiata Keita, el fundador de l’Imperi de Mali al segle XIII. 

Els tuaregs, berebers i beduins, pobles coneguts per la seva condició nòmada, que es troben a la regió sahariana i recorren el desert en busca d’aigua i bestiar; musulmans en la seva majoria. 

Dones Peul

A la vall del Níger, arteria principal de Mali,  trobem un munt d’ètnies que confereixen la diversitat del sud del país. Els Peul, viuen a la regió de Mopti i originàriament, es caracteritzaven per un color de pell més clar que el dels seus veïns, nas recte i cabell més fi, tot i això, en l’actualitat, la majoria son mestissos. Els Dogón, una tribu tan atractiva com enigmàtica, situada al precipici de Bandiagara. Els Bozo es troben principalment al voltant de Djenné; són un poble pescador, tot i que també cultiven la terra.  Els Songhai viuen al llarg de la ribera del Niger i son coneguts per diferents noms, segons la seva ocupació i ubicació. Son una societat agrícola en la seva majoria i la seva religió es l’islam, tanmateix encara mantenen algunes de les seves creences anteriors, com la possessió del esperit, la màgia, el culte als avantpassats i la bruixeria. 



9 de novembre del 2015

Una història amb final feliç

Per fi podem afirmar que el tractament de L’abdoulaye ha finalitzat i amb molt d’èxit. Ja fa dos anys va arribar per intervenir-se d’una tumoració ocular a L’hospital de Sant Pau de Barcelona, on es van adonar que el diagnòstic era erroni; el nen patia de leucèmia. 

Aquests dos anys han estat molt intensos, amb un munt de problemes inesperats que finalment han trobat sortida i han permès a l’Abdoulaye guarir-se de la seva greu malaltia.

Ara es prepara la seva tornada cap a Mali, que tal i com deuríeu veure a l’article “Salvado por siete golpes de suerte” de La Vanguardia del passat diumenge 25 d’octubre, ha de ser en el mes de gener. A l’Abdoulaye se li farà un seguiment trimestral i després semestralment, durant els dos propers anys. Data en la que rebrà l’ alta definitiva.

Avui dia ja no pren cap medicació; recupera pes, alegria i la força vital que ha de tenir tot infant. Es desenvolupa amb quasi total normalitat, es comunica amb castellà i sempre amb un somriure amb tots aquells que estan al seu voltant. Ha recuperat gran part de la visió de l’ull tumorat, doncs el nervi òptic no estava afectat i el diagnòstic es que fins als set anys la visió incrementarà gradualment.

A l’Hospital de Sant Pau l’han cuidat molt; han estat mot ben acollits i estimats, tant ell com el seu tiet Sibiri. Gràcies a tot el personal sanitari i voluntaris, de l’Hospital de Sant Pau.

Gràcies també a la Fundació Esquerdes que han cedit una vivenda on allotjar-se durant tot aquest temps.

Gràcies també als traductors que han estat presents en tot moment, traduint qualsevol dubte de l’hospital, i fent d’intermediaris en tots aquells problemes idiomàtics que han anat sorgint amb el Sibiri, que només parla bambara.

I sobretot gràcies als socis d’Addim, presents cada dia amb les donacions de roba, donacions econòmiques i animant a continuar amb aquesta gran batalla a la que Addim s’enfrontava.