Mali multicultural

Nelson Mandela, activista, polític i, sobretot, lluitador, va dir un cop “deixa que regni la llibertat. El sol mai es posa sobre un assoliment humà tan gloriós”. I és clar que en la diversitat resideix la riquesa cultural. 

Tuareg

I la riquesa cultural de Mali es infinita, ja que dins d’aquest territori conviuen nombroses ètnies amb les seves costums, llengües, hàbits i creences particulars.  El grup més important és el Bambara, que constitueix un 30% de la població. Són una societat principalment agrícola que no reconeix una autoritat política individual, sinó que les decisions es prenen en un concili entre els caps. Tot i que la majoria són musulmans, molts d’ells mantenen algunes de les tradicions més antigues com el culte als avantpassats. 

La ètnia Malinké es troba a la frontera entre Mali i Guinea. Cultiven el cotó i el cereal i crien bestiar. Hi ha una jerarquia molt clara, la noblesa la conformen els descendents d’una de les dinasties més antigues del món a la que va pertànyer Soundiata Keita, el fundador de l’Imperi de Mali al segle XIII. 

Els tuaregs, berebers i beduins, pobles coneguts per la seva condició nòmada, que es troben a la regió sahariana i recorren el desert en busca d’aigua i bestiar; musulmans en la seva majoria. 

Dones Peul

A la vall del Níger, arteria principal de Mali,  trobem un munt d’ètnies que confereixen la diversitat del sud del país. Els Peul, viuen a la regió de Mopti i originàriament, es caracteritzaven per un color de pell més clar que el dels seus veïns, nas recte i cabell més fi, tot i això, en l’actualitat, la majoria son mestissos. Els Dogón, una tribu tan atractiva com enigmàtica, situada al precipici de Bandiagara. Els Bozo es troben principalment al voltant de Djenné; són un poble pescador, tot i que també cultiven la terra.  Els Songhai viuen al llarg de la ribera del Niger i son coneguts per diferents noms, segons la seva ocupació i ubicació. Son una societat agrícola en la seva majoria i la seva religió es l’islam, tanmateix encara mantenen algunes de les seves creences anteriors, com la possessió del esperit, la màgia, el culte als avantpassats i la bruixeria. 

Una història amb final feliç

Per fi podem afirmar que el tractament de L’abdoulaye ha finalitzat i amb molt d’èxit. Ja fa dos anys va arribar per intervenir-se d’una tumoració ocular a L’hospital de Sant Pau de Barcelona, on es van adonar que el diagnòstic era erroni; el nen patia de leucèmia. 

Aquests dos anys han estat molt intensos, amb un munt de problemes inesperats que finalment han trobat sortida i han permès a l’Abdoulaye guarir-se de la seva greu malaltia.

Ara es prepara la seva tornada cap a Mali, que tal i com deuríeu veure a l’article “Salvado por siete golpes de suerte” de La Vanguardia del passat diumenge 25 d’octubre, ha de ser en el mes de gener. A l’Abdoulaye se li farà un seguiment trimestral i després semestralment, durant els dos propers anys. Data en la que rebrà l’ alta definitiva.

Avui dia ja no pren cap medicació; recupera pes, alegria i la força vital que ha de tenir tot infant. Es desenvolupa amb quasi total normalitat, es comunica amb castellà i sempre amb un somriure amb tots aquells que estan al seu voltant. Ha recuperat gran part de la visió de l’ull tumorat, doncs el nervi òptic no estava afectat i el diagnòstic es que fins als set anys la visió incrementarà gradualment.

A l’Hospital de Sant Pau l’han cuidat molt; han estat mot ben acollits i estimats, tant ell com el seu tiet Sibiri. Gràcies a tot el personal sanitari i voluntaris, de l’Hospital de Sant Pau.

Gràcies també a la Fundació Esquerdes que han cedit una vivenda on allotjar-se durant tot aquest temps.

Gràcies també als traductors que han estat presents en tot moment, traduint qualsevol dubte de l’hospital, i fent d’intermediaris en tots aquells problemes idiomàtics que han anat sorgint amb el Sibiri, que només parla bambara.

I sobretot gràcies als socis d’Addim, presents cada dia amb les donacions de roba, donacions econòmiques i animant a continuar amb aquesta gran batalla a la que Addim s’enfrontava.

55è aniversari de la independència de Mali

L’any 1850 va començar l’ocupació del territori malià per part de les tropes franceses; van anar conquerint progressivament el país fins que van prendre Bamako l’any 1883 i Tombouctou al 1894. Tot i trobar-se amb una forta resistència de les tribus i els petits regnes locals, finalment, gràcies a l’armament avançat i a la superioritat estratègica, els francesos van aconseguir vence'ls. L’any 1895 a l’actual Mali, juntament amb Mauritania, Burkina Faso i Níger es va constituir una colònia anomenada Haut – Senegal – Niger integrada a l’Àfrica occidental francesa. 

Les anomenades Comunes Mixtes es van aprovar al 1911; el governador, després de diverses protestes i altercats, no va tenir més remei que atorgar a Bamako i Kayes un sistema administratiu local sota la supervisió del governador enviat per la metròpolis. 

En acabar la Segona Guerra Mundial, el creixement de la democràcia i la debilitat de França van propiciar l’aparició de grups anticolonalistes. L’Any 1946 es crea l’Agrupació Democràtica Africana, que més tard es va convertir en un partit polític. Tots els territoris colonitzats comptaven amb un consell general on la població estava representada pel partit més votat. Tot i així, aquests partits no tenien poder de decisió perquè estaven sotmesos a la voluntat de la metròpoli. Desprès de la caiguda del colonialisme a Vietnam i de la revolució algeriana, Paris va haver de cedir en un procés de concessions que portarien a la independència de les colònies. El procés es va dur a terme mitjançant un referèndum. Després de moltes negociacions entre França i la Federació de Mali neix, el 22 de setembre de 1960, la República de Mali. 

Els Dogon, una tribu tan atractiva com enigmàtica

La tribu maliana dels Dogon està considerada una de les més misterioses del món degut als enigmes que envolten la seva mitologia. Van construir el seu poblat al precipici de Bandiagara; un lloc tan emblemàtic com atractiu, visitat per milers de persones l'any.  Actualment és patrimoni de la humanitat. 

Els antropòlegs Marcel Griaule i Germaine Diterlen van iniciar un estudi sobre aquesta cultura durant els anys 30. Gràcies a les converses que va mantenir amb el xaman Ogometeli, Griaule va tenir l’oportunitat d’analitzar les tradicions i creences Dogon. 

Un dels aspectes més enigmàtics d’aquesta tribu és l'inexplicable coneixement que tenen de l'estrella Sírius, a la qual, segons diuen, van accedir a través dels seus deus. Aquests provenien de la mateixa estrella i els van proporcionar dades astronòmiques molt precises. La festivitat més important dels Dogon és Sigui; es celebra cada 50 anys i coincideix amb el final del cicle orbital de Sírius B al voltant de Sírius A, que és quan apareix Sírius entre els cims de dues muntanyes. També tenien coneixement de l’existència de Sírius C, que ha estat recentment descoberta per l'astronomia moderna. 

Les dades astronòmiques que contenen els seus mites han estat corroborats per la ciència. És aquí on resideix el misteri: com és possible que tinguin coneixements als quals només s’ha pogut accedir a través de tecnologia avançada?

Beneficis del karité

La mantega de karité s’obté del Vitellaria Paradoxa, un arbre originari de les sabanes arbòries de l’oest africà. A Mali, Costa de Marfil, Sudan i Burkina Faso, és on creixen els arbres de millor qualitat. Es recullen els fruits i es deixen assecar; s’extrauen les llavors i es premsen. Posteriorment es bullen, es trituren i es treballa la massa restant, de la qual obtenim un greix vegetal anomenat mantega de karité.

Aquest producte natural té múltiples propietats. És molt hidratant i aporta elasticitat a la pell. Gràcies al seu alt contingut en vitamina F és ideal per hidratar pells molt seques i per combatre la formació d'estries durant l'embaràs. És un regenerador cel·lular natural que prevé l'envelliment de la pell i és molt recomanable per a cabells secs i espatllats. Aplicat en un massatge produeix un efecte relaxant i afavoreix la recuperació muscular.  A més, protegeix la pell de les radiacions solars.

S'utilitza en cosmètica d'alta qualitat i també en l'elaboració d'aliments. Els pobles africans han fet servir el karité des de l'antiguitat per cuinar i per protegir la pell o el cabell dels agents externs que els puguin perjudicar.

Recepta de beguda de gingebre

Hola a tots! Aquí teniu una recepta africana de beguda de gingebre; energitzant, refrescant i deliciosa! 

INGREDIENTS (2L):

• 6 llimones
• 3 gingebres grans
• 1/3 kg de sucre
• 1'5L d'aigua
• 2 o 3 fulles de menta

PASSOS A SEGUIR: 

1. Esprémer les llimones i colar el suc.
2. Tallar el gingebre a trossos i passar-ho per la minipimer (posar una mica d’aigua per poder-ho licuar bé).
3. Treballar la massa amb les mans i anar-ho colant.
4. Barrejar el suc resultant de la massa de gingebre amb el de llimona i afegir 1’5l d’aigua.
5. Anar afegint el sucre fins a obtenir la dolçor desitjada.
6. Un cop estigui en un recipient afegir dos o tres fulles de menta i a la nevera.

Esperem que us agradi! I en breus la recepta de Bissap, una altre beguda africana.