Per fi podem afirmar que el tractament de L’abdoulaye ha finalitzat i amb molt d’èxit. Ja fa dos anys va arribar per intervenir-se d’una tumoració ocular a L’hospital de Sant Pau de Barcelona, on es van adonar que el diagnòstic era erroni; el nen patia de leucèmia.
Aquests dos anys han estat molt intensos, amb un munt de problemes inesperats que finalment han trobat sortida i han permès a l’Abdoulaye guarir-se de la seva greu malaltia.
Ara es prepara la seva tornada cap a Mali, que tal i com deuríeu veure a l’article “Salvado por siete golpes de suerte” de La Vanguardia del passat diumenge 25 d’octubre, ha de ser en el mes de gener. A l’Abdoulaye se li farà un seguiment trimestral i després semestralment, durant els dos propers anys. Data en la que rebrà l’ alta definitiva.
Avui dia ja no pren cap medicació; recupera pes, alegria i la força vital que ha de tenir tot infant. Es desenvolupa amb quasi total normalitat, es comunica amb castellà i sempre amb un somriure amb tots aquells que estan al seu voltant. Ha recuperat gran part de la visió de l’ull tumorat, doncs el nervi òptic no estava afectat i el diagnòstic es que fins als set anys la visió incrementarà gradualment.
A l’Hospital de Sant Pau l’han cuidat molt; han estat mot ben acollits i estimats, tant ell com el seu tiet Sibiri. Gràcies a tot el personal sanitari i voluntaris, de l’Hospital de Sant Pau.
Gràcies també a la Fundació Esquerdes que han cedit una vivenda on allotjar-se durant tot aquest temps.
Gràcies també als traductors que han estat presents en tot moment, traduint qualsevol dubte de l’hospital, i fent d’intermediaris en tots aquells problemes idiomàtics que han anat sorgint amb el Sibiri, que només parla bambara.
I sobretot gràcies als socis d’Addim, presents cada dia amb les donacions de roba, donacions econòmiques i animant a continuar amb aquesta gran batalla a la que Addim s’enfrontava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada