El poder de les paraules

Hi ha paraules que a alguns se'ls queden
enganxades en un espai indefinit entre la llengua i els incisius superiors.
Guerra, morts, robatori, crisi, rescat, atemptat contra els treballors...
En aquell misteriós i obscur espai es transformen miraculosament, i sorgeixen através dels llavis renovades, maquillades eufemísticament: intervenció externa en pro de la democràcia, efectes colaterals, apropiació indeguda, dificultats econòmiques, fons de liquiditat, retallades...

Defineix la RAE eufemisme com manifestación suave o decorosa de ideas cuya recta y franca expresión sería dura o malsonante.

Escriu Amin Maalouf a Un segle després de Beatrice: "...a un treballador el Sud instal·lat al Nord se l'anomena "immigrant", ara a un del Nord instal·lat al Sud se l'anomena "expatriat" 

i també  "...poques doctrines a través de la història han sabut desarrelar l'odi. La gran majoria s'han acontentat amb el simple fet de desviar-lo d'un objecte a un altre. Cap al no creient, l'estranger, l'apóstata, l'amo, l'esclau, el pare. Per descomptat que l'odi només l'anomenem així quan el veiem en els altres; el que habita en nosaltres adopta mil altres noms"

De vegades al meu fill li diuen "morenito", i perquè no negre? Els seus amics diuen que és marró, i també ell  s'autodenomina així. Ja sabem que els nens diuen sempre les coses tal com són. Jo, sovint, contagiada per la corrent eufemística de la societat, responc de la mateixa manera quan em pregunten: dic que és africà. Però en realitat ho és, no? Afrocatalà, millor. Negre, marró, africà???  Immigrant? expatriat?

Un reportatge del 30 minuts ens dóna la visió en primera persona. Per si no l''heu vist, i us  pot semblar interessant. I tu, d'on ets???


 

El color de la carn

El meu fill pintant un dibuix per a la mestra...mama, em passes el color carn, sisplis??? i jo: ????? quin color carn?. Ell em mira perplexe, i es reafirma: aquest     (assenyalant el color "carn" clàssic i tradicional, el de la població caucàsica europea), el, senyores i senyors, tataxan ta taxan, COLOR CARN.

Doncs sí, no importa que ell sigui marró, i per per tant la seva "carn" també ho sigui. El color carn és el color carn. El de tota la vida. Sense dubtes.
I jo: ah!! però, i la teva carn....que no és marró??? I ell, ah sí! és clar...( em mira rar). I jo: doncs? el color marró també és color carn, no? Sí, fa ell, sense ni immutar-se. I continua pintant.

I ...... una mica subrepticiament, vaig afegir a la carta dels Reis Mags, un parell de capses d'aquells colors de Lyra que ja us havíem comentat en un altre "post" anterior, i que, fàcilment podeu trobar a l'Abacus. No és que siguin estrictament fidels a la realitat..la seva propaganda resa així: El rostro del mundo tiene doce colores Si amas la diversidad del mundo, no te pierdas los superpasteles en madera hexagonal Color Giant Skin Tones. Ideados en doce variantes del color de la piel, los Color Giant Skin Tones te regalan unos hermosos retratos, con todos los matices de la tez. Pintados en transparente, disponibles en sobre de plástico). Com a mínim però, et donen altres 12 possiblitats a part del "carn clàssic" ;-)

I sí, Baltasar (no podia ser cap dels altres dos), molt amablement ens els va fer arribar amb una noteta que deia que eren per a l'escola...i nosaltres, obedients, els vam fer arribar formalment.
Si finalment Baltasar, va reeixir en el seu objectiu, ho desconec...Encara que ho dubto, a hores d'ara continuo sentint en boca del meu fill això del color carn-carn, aquell entre rosa-taronja-groc...així que crec que no vam triomfar, que hem d'insistir....una i altra vegada...que sí carn "blanca" caucàsica, que si carn "oliva" dels habitants de l'índic, que si carn "blat" del mediterrani oriental, que si carn "marró claret" d'Etiòpia del sud, que si carn "negre blavós" dels tuaregs...i així una llarga llista interminable....inacabable, com llarguíssima és la llista d'éssers humans...Potser se'ns acut entre tots alguna idea...un concurs de dibuix "multi-ètnic" a les nostres escoles? mmmmm??? alguna proposta????

Aquí us deixem una conferència de la Nina Jablonski al TED sobre el perquè de la diversitat del color de la pell en els humans, i també aquest article del blog de ciencia y humanismo que pensem que us pot resultar útil i interessant.

.

Llibres per saber-ne més

Mungo Park,

Viajes a las regiones interiores de África. Ediciones del Viento, 2008
També en anglès.
El podeu trobar a la llibreria Altaïr

Aquí  podeu trobar una ressenya

A finales del siglo XVIII, un joven cirujano escocés, Mungo Park, ofrece sus servicios a la African Association para trazas y estudiar el curso del río Níger. La Asociación lo acepta y así da comienzo una de las mayores aventuras que han tenido lugar en el interior de África. Park soporta unas condiciones extremadamente duras pero, gracias a su fortaleza física y a su fe en el buen fin de la expedición, consigue salvar la vida y regresar a Inglaterra, cuando ya todo el mundo lo daba por muerto. Lo que no logra es recorrer el Níger hasta el final y, por eso, casi diez años más tarde, decide regresar a intentarlo. Estos diarios, en los que describe con sencillez, y a veces con emoción, unos territorios hasta entonces inexplorados, se han convertido en uno de los clásicos fundamentales de la literatura de viajes.



Amin Maalouf, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010 (el seu discurs en la cerimònia d'entrega)
 
Lleó l'africà , 1986 Editorial PROA 

Considerada una de les millors novel·les històriques de tots els temps, Lleó l'Africà és l'autobiografia imaginària de Hassan Al-Wazzan, personatge del segle xvi, fill d'Europa i d'Àfrica, cosmopolita a mig camí d'Orient i d'Occident. Amb gran rigor històric, l'insigne Amin Maalouf situa l'acció en un temps del qual la Mediterrània era un escenari de grans  intercanvis, però també d'aferrissades lluites.

         

Ryszard Kapuscinski,  

Eben, Editorial Empúries

Ebano1998, Anagrama, Crónicas, Barcelona, 9ª edic. julio 2003, Trad. del polaco: Agata Orzeszek, pp.342, tit.Orig: Heban, Czytelnik, Varsovia, 1998

Aquí  teniu una ressenya de Jesús Acerete, de 2004. 
 Genial, una lliçó de periodisme. Un viatge per Àfrica de la mà d'un dels millors reporters que hi ha hagut. Ben escrit, informatiu, poètic a estones, i humanista. En Ryszard viatja per l'Àfrica com a reporter de l'agència de notícies poloneses. Una visió interessant tenint en compte que Polònia no ha estat mai un estat colonial, més aviat al contrari l'han envaït constantment. Imprescindible.

Amadou Hampate Ba 

Amkul·lel, el nen ful , 1996,Editorial límits,

Un dels esperits més brillants de l´Àfrica negra explica aquí, en llengua saborosa, senzilla, poètica i alhora plena d´humor, la seva formació tradicional -en una família de l´aristocràcia ful que ha marcat la història del seu país-, l´alcorànica -religió que va abraçar el seu pare- i també la que va rebre de l´escola francesa -implantada a les colònies per formar els futurs funcionaris i intel·lectuals. Amadou Hampâté Bâ va néixer el 1900 a Bandiagara, Mali.

Podeu llegir una mica d'història  de l'autor.

Pep Subirós,

Cita a Toumbuctu, 1996 Edicions Destino

Premi Josep Pla 1996
 Cita a Tombuctú és la història d'un amor ardent i tormentós, com tots els grans amors. La inesperada marxa de la Lisa, que abandona l'Andreu empesa pels seus somnis, ens portarà per un sorprenent viatge pel desert i per l'Àfrica occidental, cap a la mítica ciutat de Tombuctú. La novel·la juga amb diferents gèneres literaris -l'epistolar, el llibre de viatges, la crònica històrica...- i amb diverses veus narratives: la de la Lisa, que descobrirà dimensions ignorades de si mateixa mentre creua el Sàhara cap al sud; la de l'Andreu, que, amb un desig esperonat per la seva absència, la buscarà mentre s'endinsa pel curs del riu Níger cap al nord; la de l'Amadou, el guia natiu que acompanya l'Andreu i intenta desxifrar els estranys comportaments dels occidentals; la dels exploradors europeus que durant tot el segle passat arriscaren les seves vides per arribar a la misteriosa ciutat. Mitjançant aquesta combinació, Cita a Tombuctú ens submergeix alhora en l'itinerari vital i apassionat d'una intensa relació sentimental i en la permanent fascinació humana per descobrir el desconegut, per trencar els límits de la rutina i la quotidianitat, per construir nous mons.

En stand by. Incertesa o chi lo sà que passarà.

Stand by. Mali està en stand by. O això és el que semblaria per algunes notícies que ens arriben. A l'espera de la decisió de l'ONU  sobre la intervenció ( ingerència vs ajut) de les forces extrangeres. Les potències europees donen suport a aquesta intervenció, i la població de Mali però, no s'està de braços creuats i manifesten el seu malestar i la seva oposició, rebel·lant-se i enfrontant-se als islamistes, i també al govern, i com us deiem formant les milícies a  Mopti.

Pel que sembla, com acostuma a passar en aquestes situacions prebèliques, s'haurà d'esperar un temps

 ( qui sap quant ???) en un difícil equilibri entre el malestar de la població, els abusos dels islamistes radicals implantant la sharia que la població no desitja, els esforços (???) del govern pel diàleg i una sortida política al conflicte, l'arribada d'armes, les converses entre els diferents interessos dels païssos veïns, dels europeus, i com no d'USA.

Sí, Mali està lluny i a nosaltres ( als que llegim el blog ens importa), però desenganyem-nos, en aquest món globalitzat i amb l'ombra del terrorisme radical que, sembla/diuen que ens amenaça, Mali no està pas tant lluny, està aquí mateix, i el que passi allà per molt remot que sembli, pot afectar Europa.


                                      I plantejant,  la  Incertesa

La població civil en les milícies

 

La foto no tindria res d'especial sinó fos perquè són noies i nois vinguts de diferents parts del país, la majoria de l'ètnia songhay. S'estan allistant com a voluntaris al campament militar de Mopti, per lluitar amb la milícia malienne quan comenci la intervenció militar al Nord.

Copseu a la foto: hi ha nois i noies. Tots ells vestits amb roba esportiva, roba d'anar a jugar a pilota, amb sandàlies i sense cap mena d'arma.

Ahir a la nit vaig parlar amb el Tito ( el nostre representant, d'Addim, a Mali). La situació de moment respira una calma tensa.A Bamako la vida quotidiana es manté com sempre, només que en boca de tota la població el debat està obert, un sí a la intervenció extrangera o no?.....

No es parla d'una altra cosa al carrer: de la CEDAO, de l'arribada del president Traoré des de París, de moment sense incidents, del MNLA, del FLP, del Ganda Izo, d'Azawad. La capital tranquil·la, i les noticies repetint dia i nit, el nombre total de regions que té el país, incloses, és clar, Gao, Kidal, i Tombuctou

 

 

                                             Un Peuple, un But, un Foi.

Aquest és el crit, el lema nacional. i sembla que ara més que mai se sent arreu, una i altra vegada. Criden, criden, i reclamen la UNITAT.

Demanen constantment tot torni a ser com abans, units TOTS, sense discrepàncies entre els grups ètnics, 26 en total.

Tant de bo fos evitable això que sembla inevitable: la intervenció militar, en realitat, LA GUERRA.

Tot i que ara, pel que sembla,  ja no queda una altra, lluitar i defendre's. De moment sense armament. L'estan esperant. Ahir em deia el Tito,  això que llegiu en aquest article , que es comenta que estan arribant camions amb munició per lluitar contra el terrorisme.Arriben camions desde Burkina, desde Senegal, sense control. Tothom ho sap i tothom calla. Aixo es rumoreja.....no se sap del cert.

 

Esperem que si tot, com sembla, comença, aquests nois i noies portin alguna cosa més que unes sandàlies i un xandall.

 

 Eva Martínez, presidenta d'Addim.

 

Infame

Publica El País la primera lapidació a Mali. El motiu: una parella amb fills que convivia sense haver-se casat.
Continuem recomenant-vos diferents blogs i webs per poder estar informats i intentar entendre les aliances que s'estan donant entre les diferents parts implicades en el conflicte.
Ara els del FLN ( Front d'alliberament del nord) s'alien amb els islamistes per intentar fer fora els tuaregs independentistes (MNLA). I l'exèrcit s'alia amb els tuàregs per fer fora els islamistes, malgrat els tuàregs s'havessin aliat abans amb els islamistes per acoseguir la independència. Ens ho explica Jesús A. Nuñez al blog Extramundi de El País.
Abans s'escrivia poc sobre Mali. Ara, malauradament, hi ha força notícies per escriure.
Altres blogs que pensem que ens poden ser útils per intentar anar entenent la complicada situació:

El blog de Casa África (Africavive), el de africa-no-es-un-país ( El País ).
També ja des de Amnistía Internacional ja ens està posant sobre l'avís de les violacions sobre els DRETS HUMANS a Mali, cosa que malauradament passa sempre en quan un país entra en conflicte.

Totes les notícies des de l'inici del conflicte.
No s'auguren bons temps pel nostre estimat Mali, notícia ABC. 
Sembla que la GUERRA arriba.

Milicianos del Frente de Liberación del Norte se entrenan en Sevare, a 600 kilómetros al noreste de Bamako. / STAFF (REUTERS)

Si visiteu alguna pàgina, web, blog o notícia interessant, ens en podeu fer partícips enviant-nos algun comentari....quanta més informació, millor...