La
foto no tindria res d'especial sinó fos perquè són noies i nois vinguts de diferents parts del país, la majoria de l'ètnia songhay. S'estan allistant com a voluntaris al campament
militar de Mopti, per lluitar amb la milícia malienne quan comenci la
intervenció militar al Nord.
Copseu a la foto: hi ha nois i
noies. Tots ells vestits amb roba esportiva, roba d'anar a jugar a pilota, amb
sandàlies i sense cap mena d'arma.
Ahir a la nit vaig parlar amb el Tito ( el nostre representant, d'Addim, a Mali). La situació de moment respira una calma tensa.A Bamako la vida quotidiana es manté com sempre, només que en boca de tota la població el debat està obert, un sí a la intervenció extrangera o no?.....
No es parla d'una altra cosa al
carrer: de la CEDAO, de l'arribada del president Traoré des de París, de
moment sense incidents, del MNLA, del FLP, del Ganda Izo, d'Azawad. La capital tranquil·la, i les noticies repetint
dia i nit, el nombre total de regions que té el país, incloses, és clar,
Gao, Kidal, i Tombuctou
Un Peuple, un But, un Foi.
Aquest és
el crit, el lema nacional. i sembla que ara més que mai se sent arreu, una i altra vegada. Criden, criden, i reclamen la UNITAT.
Demanen constantment tot torni a ser com abans, units TOTS, sense discrepàncies entre els grups ètnics, 26 en total.
Tant de bo fos evitable això que sembla inevitable: la intervenció militar, en realitat, LA GUERRA.
Tot i que ara, pel que sembla, ja no queda una altra,
lluitar i defendre's. De moment sense armament. L'estan
esperant. Ahir em deia el Tito, això que llegiu en aquest article , que es comenta que estan arribant camions amb munició per lluitar
contra el terrorisme.Arriben camions desde Burkina, desde Senegal,
sense control. Tothom ho sap i tothom calla. Aixo es rumoreja.....no se
sap del cert.
Esperem que si tot, com sembla, comença, aquests nois i noies portin alguna cosa més que unes sandàlies i un xandall.
Eva Martínez, presidenta d'Addim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada