També en anglès.
El podeu trobar a la llibreria Altaïr
Aquí podeu trobar una ressenya
A finales del siglo XVIII, un joven cirujano escocés, Mungo Park, ofrece
sus servicios a la African Association para trazas y estudiar el curso
del río Níger. La Asociación lo acepta y así da comienzo una de las
mayores aventuras que han tenido lugar en el interior de África. Park
soporta unas condiciones extremadamente duras pero, gracias a su
fortaleza física y a su fe en el buen fin de la expedición, consigue
salvar la vida y regresar a Inglaterra, cuando ya todo el mundo lo daba
por muerto. Lo que no logra es recorrer el Níger hasta el final y, por
eso, casi diez años más tarde, decide regresar a intentarlo.
Estos diarios, en los que describe con sencillez, y a veces con emoción,
unos territorios hasta entonces inexplorados, se han convertido en uno
de los clásicos fundamentales de la literatura de viajes. 
Amin Maalouf, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010 (el seu discurs en la cerimònia d'entrega)Lleó l'africà , 1986 Editorial PROA
Considerada
una de les millors novel·les històriques de tots els temps, Lleó
l'Africà és l'autobiografia imaginària de Hassan Al-Wazzan, personatge
del segle xvi, fill d'Europa i d'Àfrica, cosmopolita a mig camí d'Orient
i d'Occident. Amb gran rigor històric, l'insigne Amin Maalouf situa
l'acció en un temps del qual la Mediterrània era un escenari de grans
intercanvis, però també d'aferrissades lluites.
Ryszard Kapuscinski,
Eben, Editorial Empúries
Ebano1998, Anagrama, Crónicas, Barcelona, 9ª edic. julio
2003, Trad. del polaco: Agata Orzeszek, pp.342, tit.Orig: Heban,
Czytelnik, Varsovia, 1998
Aquí teniu una ressenya de Jesús Acerete, de 2004. Genial, una lliçó de periodisme. Un viatge per Àfrica de la mà d'un dels millors reporters que hi ha hagut. Ben escrit, informatiu, poètic a estones, i humanista. En Ryszard viatja per l'Àfrica com a reporter de l'agència de notícies poloneses. Una visió interessant tenint en compte que Polònia no ha estat mai un estat colonial, més aviat al contrari l'han envaït constantment. Imprescindible.
Amkul·lel, el nen ful , 1996,Editorial límits,
Un dels esperits més brillants de l´Àfrica negra explica aquí, en
llengua saborosa, senzilla, poètica i alhora plena d´humor, la seva
formació tradicional -en una família de l´aristocràcia ful que ha marcat
la història del seu país-, l´alcorànica -religió que va abraçar el seu
pare- i també la que va rebre de l´escola francesa -implantada a les
colònies per formar els futurs funcionaris i intel·lectuals.
Amadou Hampâté Bâ va néixer el 1900 a Bandiagara, Mali.Podeu llegir una mica d'història de l'autor.
Pep Subirós,
Cita a Toumbuctu, 1996 Edicions DestinoPremi Josep Pla 1996
Cita a Tombuctú és la història d'un amor ardent i tormentós, com tots els grans amors. La inesperada marxa de la Lisa, que abandona l'Andreu empesa pels seus somnis, ens portarà per un sorprenent viatge pel desert i per l'Àfrica occidental, cap a la mítica ciutat de Tombuctú. La novel·la juga amb diferents gèneres literaris -l'epistolar, el llibre de viatges, la crònica històrica...- i amb diverses veus narratives: la de la Lisa, que descobrirà dimensions ignorades de si mateixa mentre creua el Sàhara cap al sud; la de l'Andreu, que, amb un desig esperonat per la seva absència, la buscarà mentre s'endinsa pel curs del riu Níger cap al nord; la de l'Amadou, el guia natiu que acompanya l'Andreu i intenta desxifrar els estranys comportaments dels occidentals; la dels exploradors europeus que durant tot el segle passat arriscaren les seves vides per arribar a la misteriosa ciutat. Mitjançant aquesta combinació, Cita a Tombuctú ens submergeix alhora en l'itinerari vital i apassionat d'una intensa relació sentimental i en la permanent fascinació humana per descobrir el desconegut, per trencar els límits de la rutina i la quotidianitat, per construir nous mons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada