El passat dimarts 16 d’octubre es va celebrar en els països musulmans, la festa del Tabaski, també anomenada la
festa del corder. Aquesta és, sens dubte, una de les festes religioses, més importants per a la població musulmana. És tot un gran esdeveniment que dura prop de dues setmanes.
Els dies previs a la jornada es van avançant els preparatius mentre una
comissió nacional decideix i comunica a
la població quin dia serà la GRAN FESTA, en funció del calendari lunar.
En aquesta espera, Malí es absorbida pels preparatius, els
caps de família compren els millors xais, els més grans i més pesats, els exemplars mes llustrosos que desprès lluiran en els patis comunitaris de les cases, com a símbol
de l'estatus econòmic de la família.
Des de pobles d'arreu del país, s'atansaran a la capital families peuls, per tal d'aconseguir el millor preu per la venta del seu bestiar als principals mercats de Bamako. Els diners circulen a gran velocitat aquests
dies.. .
Damunt de les sotrames, els taxis, les motos o a peu, els
caps de família transporten el seu exemplar, una gran fortuna per cada família,
que pot arribar a costar fins a 250 euros els caps més valuosos.
Tot Malí es mobilitza per uns dies en un frenètic anar i venir de
xais amunt i avall, per celebrar junts el sacrifici d’Abraham.( Ibrahim).
Aquesta festa s'anomena festa de Aid al-adha ( festa del sacrifici) o també festa de Aid el Kebir ( Festa gran), per a distingir-la de la festa petita o Aid Sghir, que és la festa del final del Ramadà. El tabaski commemora el sacrifici d'Abraham ( Ibrahim) que es relata tant a la Biblia com a l'Al Corah. Abraham va tenir dos fills, Ismael i Isaac. En el míon musulmà va ser Ismael, el seu primogènit el que va ser ofert en sacrificipel seu pare com a prova del seu amor a Déu; però en el moment en el que l'anava a sacrificar, va rebre l'ordre divina de bescanviar-lo pel sacrifici d'un corder.
A Mali, els homes es compren bubus nous, per presentar-se davant de
Déu, correctes per celebrar la cerimònia. És dia de festa nacional, i els nens i les dones també llueixen robes noves, que seran arreglades, empolainades, mesurades, retocades… les setmanes abans, els tallers funcionen
tota la nit, per arribar a punt pel dia de la festa.
Les dones també llueixen espectaculars pentinats; es pentinen es unes a les altres, pentinats de perruqueria o casolans,
però sempre de molt elaborats…tres i quatre dies abans, ja comencen
a retocar-se els cabells amb gram elegància.
Les dones grans, i joves, llueixen joies daurades
que ressalten la seva feminitat, acompanyades de dibuixos d'henna,
a les cames, turmells i peus…
 |
| Pierre-Yves Brunaud / Picturetank BRP0033395 (*) |
Mentrestant els xais envaeixen les ciutats, les aldees, els
poblats, i provoquen aturades de trànsit en els punts neuràlgics de cada lloc
urbanitzat, sobretot a la porta dels grans mercats de Bamako.
Tota la gent està al carrer, pendent del imam que serà qui comunicarà en breu quin
serà el gran dia, arreu on vagis se sent parlar dels xais, converses de
families, converses al mercat, al
transport públic, a les cues del banc, tot gira al voltant del xai, el seu
preu, la seva mida, el seu pelatge...
Arriba el gran dia, i a primera hora del matí, els homes amb
elegants bubus agafats de la mà dels nens més petits de la casa, acudeixen a la mesquita per la gran oració, seguits per les dones i també les
nenes.
L’Imam fa una gran oració, a la sortida tots es donen la mà,
es desitgen el bon any, es donen el “ sambe sambe”, i es perdonen uns als
altres els pecats,..és dia de pregaria, és el dia del perdó.
L’imam del barri, passa casa per casa, família per família,
per consagrar el sacrifici del xai, donar la benedicció, mentre les dones
totes vestides amb les millors robes, preparen els condiments que
acompanyaran l’arròs i el mill dels àpats més calorosos de l’any.. Mentre les dones canten i alegren la festa al ritme dels
griots que tocant la Tama
pels barris.
Mentrestant
els caps de família s’encarragaran del gran sacrifici, cuinant a mode d'ofrena el plat principal, el xai. Enormes peroles d’arròs envaeixen totes les cases, totes les
concessions, dins de recipients de
plàstic de colors.
Normalment es sacrifica un corder per a cada família, però no és d'obligat cumpliment religiós i si una família no disposa de recursos econòmics per a comprar un corder, no ho ha de fer. En aquesta situació, els que n'han comprat un, tenen l'obligació d'oferir una part als pobres.
Sambe
sambe a tots els maliennes!
(*): podeu llegir més i veure més fotografies en
aquest blog.
Eva Martínez, presidenta d'Addim.
.jpg)
.jpg)
